ELS ANIVERSARIS
Després també estan aquells joves emprenedors que tenen pis però els costa pagar factures a causa de l’escassetat de feina; els pobres estan tan preocupats perquè no poden convidar a llaminadures als amics ni a la família. Dins dels joves independents, hi ha els que tenen parella, pis, feina i un nadó en ment, ja que han tingut millor sort amb l’economia, i per suposat que en aquesta situació es sol fer un festassa. Però tothom estarà d’acord que els aniversaris solen tenir una època de resplendor; una època en que el dia del teu naixement és el millor dia de l’any, un dia esperat durant tot l’any, i això sol passar quan ets petit. Quan ets petit esperes amb tanta il·lusió el teu aniversari que el dia de després et trobes tan decebut perquè ja ha passat la data, que estàs a punt d’enfonsar-te en els plors, però aleshores recordes la meravellosa festa que has preparat amb els teus pares mesos abans, plena d’amics, de regals i tantes emocions juntes que són indescriptibles; aquell ball, aquella cançó, aquella frase... I mil coses més que seran recordades el dilluns a l’escola per revifar les cendres de la festivitat d’aquell cap de setmana, o simplement per fer enveja als companys que no van poder assistir per falta d’invitació o per compromisos. Però tu ja estàs content de que les hores acordades per fer gresca hagin complagut als teu amics.
I l’ultima franja d’edat que m’he deixat es la nostra, la pitjor, perquè normalment es vol celebrar però fa mandra. I per què fa mandra? Doncs per diverses raons, com per exemple que nosaltres, el joves d’ ESO no tenim llocs on celebrar festes, perquè tu a un aniversari vas a xerrar, moure’t, menjar... I tot això no es pot fer en un cinema, on l’entrada ha costat un ull de la cara, que això és una altra; si tu organitzes la festa i tens més de tres amics, el cinema ja és car, i si s’ho paguen ells ja sembles un garrepa. Després tampoc tenim ganes de fer-ho a casa perquè, a part de que has d’estar recollint i netejant el teu habitatge una setmana abans i una setmana després de la festa de quatre hores, la majoria de nosaltres no vivim en un dúplex de cent cinquanta metres quadrats ni res per l’estil, així que l’espai sovint és insuficient. També pots decantar-te per un “botellón”, però.. prepara una quedada on després ningú recordarà què és el que ha passat, i tenint en compte la posició dels pares, que normalment no estan d’acord en que ens emborratxem en qualsevol racó de la ciutat, hem de passar a la clandestinitat per fer la festa. Sempre queda l’opció discoteca però no a tothom li agraden, així que entre que no tenim lloc on festejar-ho i la majoria estem interessats pels estudis, al final s’acaba no celebrant-lo, encara que quasi tots esperem tenir un amic; un amic que pensa amb tu i decideix fer-te un regal, un regal molt especial: una festa sorpresa, una festa que recordaràs tota la vida gràcies a aquells moments d’anonimat, aquell moment de sorpresa i desconcert que tots criden:“Sorpresa!”, o ” Felicitats!” o qualsevol paraula que t’indiqui que tens uns amics meravellosos que han deixat el seu temps lliure de banda per fer-te feliç un dia, un dia molt especial ja que fa uns anys vas fer els teus primers plors, la teva primera rialla i la primera ullada a un món cruel i alhora preciós i ple de sorpreses que tard o d’hora tots hem de descobrir, un món que ens dóna vida i oportunitats, que hem de cuidar i respectar.
I recordeu, FELIÇ SANT JORDI
